L’Ajuntament de Vilassar de Mar ha enviat a la Fiscalia Provincial de Barcelona, amb data 15 de gener de 2026, l’expedient administratiu relacionat amb la tala de dues araucàries situades a la finca del carrer del Mont, 95, després que diversos informes tècnics hagin acreditat indicis d’un enverinament intencionat amb herbicides.

Els antecedents del cas es remunten al 30 d’abril de 2024, quan la comunitat de propietaris de la finca va sol·licitar llicència per talar els dos arbres. Aquesta sol·licitud es va fer en paral·lel al fet que una part dels veïns de la mateixa comunitat presentessin un informe tècnic en què s’exposava que els exemplars es trobaven en bon estat de salut i no representaven cap mena de perill.

Davant d’aquesta controvèrsia, l’Ajuntament va encarregar un informe tècnic extern que, a partir d’una inspecció realitzada el 26 de juliol de 2024, va concloure que els dos exemplars es trobaven en bon estat general, estructural i sanitari, sense risc de caiguda a curt ni a mitjà termini, i que no quedava tècnicament justificada la seva tala en aquell moment.

Tot i que al municipi no hi ha un catàleg ambiental que protegeixi els arbres amb característiques singulars, el planejament urbanístic estableix que cal mantenir la vegetació existent en els espais sense edificar de les parcel·les i que, en cas que sigui justificada la seva tala, caldrà establir mesures per a la seva reposició. És per això que l’Ajuntament va proposar la denegació de la llicència de tala, amb tràmit previ d’audiència.

No obstant això, en la inspecció realitzada el 24 setembre de 2024 per un enginyer tècnic agrícola de l’empresa 2AGRO, contractada per veïns de la comunitat, es va detectar un procés greu de fitotoxicitat amb un assecat progressiu de les fulles que afectava un 95% del cimal, i l’aparició d’orificis als troncs inexistents dos mesos abans. Aquestes evidències van fer sospitar d’un possible acte de vandalisme mitjançant l’aplicació d’un herbicida total, amb danys considerats irreversibles i amb necessitat de tala futura per evitar riscos estructurals.

El 28 d’octubre de 2024, veïns contraris a la tala van presentar instàncies i un informe de l’empresa Doctor Árbol, que incorporava analítiques del laboratori KUDAM amb resultats positius en glifosat i 2-fenilfenol, confirmant el presumpte enverinament intencionat dels arbres. Això va motivar que l’Ajuntament encarregués novament un informe extern, de 19 de novembre de 2024, el qual va concloure que els arbres havien estat enverinats amb herbicida i que la tala d’un dels exemplars era altament recomanable per les greus afectacions estructurals i paisatgístiques, i que caldria veure l’evolució del segon exemplar.

Mitjançant acord de la Junta de Govern Local del 22 de gener de 2025, es va autoritzar la tala de l’arbre més afectat, amb obligació de reposició vegetal, i es va denegar inicialment la tala del segon exemplar per manca de risc suficient acreditat. El primer arbre es va talar el 29 de gener de 2025.

Amb data 22 de maig de 2025, un tercer informe tècnic per valorar l’evolució de l’arbre que no s’havia talat va constatar que aquest tenia un 40-50 % de la capçada seca i riscos creixents a llarg termini, i en recomanava la tala sense caràcter d’urgència, llicència que finalment es va concedir el novembre del mateix any.

Davant la constatació tècnica que els danys no són compatibles amb causes naturals ni amb una gestió ordinària de l’arbrat, i que es tracta d’un dany greu i deliberat sobre béns vegetals de gran port, el consistori ha decidit comunicar els fets a la Fiscalia, en compliment del seu deure legal d’actuació, i perquè aquesta determini si poden ser causa de delicte.

Sense entrar a valorar possibles autories, competència exclusiva de l’autoritat judicial, l’Ajuntament assenyala que els fets podrien encaixar en el delicte de danys previst a l’article 263 del Codi penal, agreujat per l’ús de substàncies verinoses i la gravetat dels danys causats.

La remissió de l’expedient a la Fiscalia es basa en indicis tècnics objectius i garanteix la neutralitat administrativa, la protecció de l’interès públic i el respecte a l’Estat de dret, amb un efecte preventiu i dissuasiu davant possibles conductes similars en el futur.