El passat 25 de novembre es va complir un any del tancament dels contenidors d’orgànica i rebuig a Vilassar de Mar. Aquesta mesura tenia com a objectiu, d’una banda, millorar la separació dels residus i, de l’altra, donar compliment a la nova Llei estatal de residus i sòls contaminats per a una economia circular, aprovada el 2022, que obliga els municipis a aplicar sistemes de pagament per generació; és a dir, que qui més residus generi, més pagui. 

Un any després de la seva implantació, les dades de recollida permeten començar a valorar si el canvi ha contribuït realment a reduir els residus i a millorar els índexs de reciclatge al municipi o no. 

Ha millorat la separació de residus?
A Vilassar de Mar s’han tancat els contenidors d’orgànica i de rebuig. L’anàlisi de les dades d’aquestes dues fraccions, en comparació amb l’any anterior, permet extreure conclusions clares sobre l’impacte de la mesura.

La fracció de resta (rebuig) ha experimentat una forta reducció del 31%. Si l’any 2024 es van recollir una mica més de 4.400 tones, el 2025 aquesta xifra s’ha reduït fins a les 3.040 tones. Es tracta d’una dada molt positiva, ja que la fracció de resta és aquella que no permet cap tipus de reaprofitament: una part s’incinera i l’altra acaba en abocadors controlats. A més, és la fracció amb un major impacte mediambiental i també la més cara de tractar, un cost que els darrers anys s’ha incrementat notablement i que es preveu que continuï augmentant. 

Paral·lelament, la fracció orgànica ha crescut un 18,7%, fet que confirma una millor separació dels residus. Cal destacar que aquest increment no ha anat acompanyat d’un augment dels impropis, és a dir, de residus no orgànics dipositats incorrectament en aquest contenidor. De fet, els darrers informes de caracterització de la brossa —anàlisis periòdiques que permeten saber què es llença a cada fracció— indiquen que el nivell d’impropis a l’orgànica ha disminuït fins a situar-se al voltant del 2%, una xifra lleugerament inferior a la dels municipis del voltant.

I en el cas dels envasos, el paper i cartró o el vidre?

Pel que fa a la resta de fraccions, les dades mostren comportaments diversos. En el cas del vidre, una de les fraccions amb menys impropis, la recollida s’ha mantingut estable, amb només una tona menys que l’any anterior. En canvi, tant els envasos com el paper i cartró han registrat un augment notable. Els envasos són la fracció que més ha crescut, amb 380 tones més, mentre que el paper i cartró ha incrementat la seva recollida en 190 tones. 

Malgrat aquests resultats positius, en algunes fraccions també s’ha detectat la presència d’impropis, és a dir, residus dipositats en contenidors que no els corresponen. En el cas del paper i cartró, l’última caracterització disponible —realitzada a l’abril de l’any passat— va mostrar un 35% de materials impropis. Cal tenir en compte, però, que aquesta dada correspon a una anàlisi puntual i que és probable que, amb el canvi d’hàbits dels darrers mesos, els resultats d’enguany siguin més favorables. 

Pel que fa als envasos, els impropis detectats no provenen majoritàriament d’altres fraccions, sinó que es tracta sobretot de plàstics que no són envasos i que, per tant, no s’haurien de dipositar en aquest contenidor. Aquesta situació afecta el valor del material recollit i fa disminuir el retorn econòmic que rep l’Ajuntament, tant en la fracció d’envasos com en la de paper i cartró, que fa reduir el preu de la taxa, un cop es calcula. Aquesta reducció d’ingressos fa que una part dels beneficis econòmics derivats de la disminució de la fracció de resta es vegi parcialment compensada, ja que el cost global del servei depèn tant del volum de rebuig generat com de la qualitat de la recollida selectiva.

Aspectes a millorar 
Una gran part de la població ha rebut correctament el tancament de contenidors, un exemple és que s’han entregat el 93% de les targetes d’obertures dels contenidors, però com passa a tot arreu, una part de la població opta per no fer un ús correcte del sistema i deixa la brossa fora dels contenidors. Aquesta pràctica genera problemes de salubritat i brutícia, incrementa els costos de neteja dels carrers i de les àrees de contenidors i dificulta el bon funcionament del servei.

Aquestes conductes, recollides com a infraccions a l’ordenança reguladora, desvirtuen l’esforç col·lectiu de la majoria de veïns i veïnes que sí que separen correctament els residus. En aquest sentit, l’Ajuntament té previst reforçar les actuacions de control i aplicar les sancions corresponents quan sigui necessari. 

Un altre repte és el desbordament puntual dels contenidors, especialment els d’envasos i de paper i cartró. La posada en marxa del Porta a Porta comercial ha contribuït a alleugerir la pressió sobre aquestes fraccions, i actualment s’està treballant per ampliar-ne el servei i millorar-ne l’eficiència. En el cas del paper i cartró, però, la col·laboració ciutadana continua sent clau: és important plegar i comprimir les caixes abans de dipositar-les al contenidor. Sovint, un sol embalatge de grans dimensions pot donar la sensació que el contenidor és ple i impedir l’entrada de la resta de residus, tot i que encara hi ha espai disponible. 

Quina conclusió en podem treure? 
Amb tot, es pot afirmar que l’objectiu principal de millorar la separació dels residus en origen s’ha assolit, gràcies a la bona predisposició i implicació de la ciutadania de Vilassar de Mar. 
Actualment, el municipi se situa en un 64% de recollida selectiva, comptabilitzant les dades de la deixalleria, la recollida de tèxtil i d’olis, una dada que reflecteix aquesta millora, el 2025 havíem d’assolir el 55% de recollida selectiva. 

Aquest avanç no només té un impacte positiu en el medi ambient i la salut, sinó que també contribueix a contenir l’augment del cost del tractament dels residus. Tot i això, encara és necessari continuar treballant per reduir la generació de rebuig i millorar la qualitat de la selecció als contenidors que es mantenen oberts, ja que aquests factors són clau per poder avançar cap a una possible reducció de la taxa en el futur.

LES DADES:

Envasos: 513.620 Kg (any 2024) / 898.000 Kg (any 2025)

Vidre: 573.380 Kg (any 2024) / 571.960 Kg (any 2025)

Paper i cartró: 654.870 Kg (any 2024) / 848.588 Kg (any 2025)

Orgànica: 1.447.160 Kg (any 2024) / 1.717.180 Kg (any 2025)

Resta: 4.441.320 Kg (any 2024) / 3.039.840 Kg (any 2025)

Font de les dades: Consorci de Residus del Maresme (orgànica- resta- envasos); Santos Jorge (vidre); i Saica (paper i cartró).