Les banderes multicolors porten dies visibilitzant el Dia de l'orgull als fanals de Vilassar de Mar. L'Ajuntament de Vilassar de Mar se suma a la Declaració institucional amb motiu del 28 de juny, Dia Internacional de l’Orgull o per a l’Alliberament LGBTI+, de la Generalitat de Catalunya i ha programat diferents activitats al municipi. La primera, aquesta tarda a les 17.30 h a la Biblioteca Municipal, amb una hora del conte per a la diversitat afectiva que porta per títol Estimem-nos!, a càrrec de Gina Clotet, narradora professional. La segona, diumenge 2 de juliol a les 18.30 h (Sala Cultural Maria Roser Carrau), amb la projecció de la pel·lícula "Close", guardonada amb el Gran Premi del jurat del Festival de Cannes 2022. La sessió de cinema està organitzada per l'Ajuntament, l'Ateneu Vilassanès i la Plataforma Cinema Vilassar de Mar.

A més, des de la Regidoria d'Igualtat s'han editat uns adhesius que amb el lema "LGBTI+ Orgull vilassarenc" es poden trobar en diferents comerços, farmàcies, el CAP Dr. Masriera i diferents equipaments municipals. Aquesta nit, la façana de l'Ajuntament s'il·luminarà amb els colors de l'arc de Sant Martí per visibilitzar el missatge d'un poble lliure de violències i discriminacions per raó de sexe, orientació sexual i identitat de gènere.

Si heu patit, esteu patint o teniu risc de patir alguna agressió per raò d’orientació sexual, identitat de gènere i/o expressió de gènere, us podeu adreçar al Servei d’Atenció Integral (SAI) de Vilassar de Mar, que es troba a l'Espai Galbany. 

Declaració institucional amb motiu del 28 de juny, Dia Internacional de l’Orgull o per a l’Alliberament LGBTI+, de la Generalitat de Catalunya

Encara avui l’orientació sexual i la identitat de gènere condicionen la vida de les persones en una societat binària i heteronormativa, que sovint exclou la diversitat sexual i de gènere, i vulnera els drets de les persones LGBTI+. Per això, el 28 de juny reivindiquem el dret de les persones a ser com vulguin ser i a poder viure la seva identitat amb plenitud en totes les etapes de la vida, sense haver de patir desigualtats, discriminacions o violències.

Reivindiquem el dret de la infància a expressar la seva identitat de gènere sense que vingui cap autobús a negar-ne l’existència. El dret d’adolescents i joves a no patir assetjament a l’escola i a expressar-se lliurement en espais de lleure o esportius. El dret a caminar pel carrer sense por, rebre insults ni patir agressions per ser qui som o per anar agafats de la mà amb la parella. El dret a formar una família amb una persona del mateix sexe i que no et preguntin pel «pare» i la «mare».

El dret a no ser descartat en l’accés a un lloc de treball pel fet de ser una persona trans* i el dret que l’Administració et tracti amb el gènere amb què t’identifiques. El dret d’accedir a recursos i serveis especialitzats tant si vius en una gran ciutat com en un micropoble. El dret de les persones grans a no haver de tornar a l’armari quan perden la seva autonomia personal i han de viure en una residència.

Uns drets que són fruit de molts anys de lluites i que s’han de defensar dia a dia i des de tots els àmbits, seguint el fil vermell de les persones LGBTI+ que el 1969 van liderar la revolta de Stonewall fartes de la repressió policial i de l’exclusió social que patien. De les dones trans* que el 1977 van posar el seu cos davant la policia durant la primera manifestació LGBTI+ que va tenir lloc a Barcelona, en protesta per una llei franquista que criminalitzava el col·lectiu. Del moviment associatiu que durant la dècada dels 80 i els 90 va impulsar campanyes d’educació sexual per a tota la població per aturar el VIH o de les entitats que han persistit durant anys fins a aconseguir l’aprovació de lleis d’igualtat i combatre l’LGBTI-fòbia en tots els àmbits de la societat. Totes aquestes lluites han fet de Catalunya un país capdavanter en la lluita a favor de la justícia i els drets humans.

Uns drets que des dels poders públics s’han de preservar a partir del desplegament de les lleis d’igualtat i de polítiques públiques que garanteixin l’accés de totes les persones als recursos i serveis a tot el territori, tal com fem des de la Xarxa de Serveis d’Atenció Integral LGBTI (SAI), recentment reconeguda per la Comissió Europea amb el premi Capitals Europees de la Inclusió i la Diversitat.

Uns drets que han d’interpel·lar el conjunt de la societat, perquè s’exerceixin i es defensin de manera col·lectiva.