La sessió plenària ordinària del 23 d’octubre va aprovar, de forma inicial, diverses modificacions d’ordenances fiscals per a l’exercici 2026, entre les quals destaquen canvis en l’IBI (en el recàrrec de pisos buits), l’impost de vehicles, l’ICIO i la taxa de residus. També es va aprovar inicialment la nova ordenança del mercat setmanal del dijous i el nou Reglament del Consell Escolar Municipal. El Ple va donar llum verda a la declaració de Bé Cultural d’Interès Local de l’orgue i de dues pintures de la parròquia de Sant Joan, a l’adhesió al projecte europeu Plaques Stolpersteine en memòria d’Enric Vehils Majà, i a les mocions per impulsar la retirada, soterrament o integració del cablejat aeri a la via pública i pel suport al Pacte Nacional per la Llengua.

En primer lloc, es va aprovar per unanimitat l’acta de la sessió plenària del 25 de setembre.

Pel que fa al segon punt, es va donar compte de l’informe anual de control permanent planificable obligatori sobre l’existència d’obligacions derivades de despeses o serveis rebuts sense imputació pressupostària durant l’exercici 2024. 

El tercer punt va aprovar inicialment la modificació de les ordenances fiscals per a l’exercici 2026, que va comptar amb el suport del plenari i l’única abstenció de la regidora del PP. El regidor d’Hisenda, Gerard Grau, va explicar que la majoria de canvis tenen un caràcter tècnic per adaptar les ordenances a la normativa vigent, però va destacar tres modificacions rellevants.
En relació amb l’Impost sobre Béns Immobles (IBI), es modifica el recàrrec per als habitatges d’ús residencial desocupats de manera permanent, que serà del 100% a partir dels tres anys de desocupació, amb un increment addicional del 50% si el propietari té dos o més habitatges desocupats al municipi. Pel que fa a l’Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica, es redefineixen les bonificacions en funció del tipus de motor, el carburant i el nivell d’emissions de CO₂, amb l’objectiu d’incentivar l’ús de vehicles més sostenibles. Finalment, a l’ordenança reguladora de l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO), s’amplia fins al 90% la bonificació per a obres que millorin l’accessibilitat per a persones amb discapacitat, independentment del seu grau.
Durant el debat, el regidor de Junts Estimem Vilassar, Eduard Sirvent, va centrar la seva intervenció en la no pujada de l’IBI, criticant que tant Babord com ERC-VdM Futur, que en altres moments havien defensat aquesta mesura, ara no la posin en pràctica i es va preguntar si era per una qüestió de rèdit electoral. El regidor d’Hisenda li va respondre fent servir la paraula “caradura” per revelar converses internes de l’anterior equip de govern, i va afirmar que aleshores Junts també reconeixia la necessitat d’estudiar un increment. L’alcaldessa, Elena López, va puntualitzar que Babord, quan era a l’oposició, no demanava una pujada de l’IBI sinó estudiar-ne la viabilitat, ja que “els ingressos que té l’Ajuntament no varien i les despeses augmenten cada any”.

El quart punt va aprovar, de forma inicial, per unanimitat la modificació de l’ordenança fiscal número 11, referent a la taxa pel servei de gestió de residus municipals, per al 2026. La regidora de Medi Ambient, Agnès Salat, va destacar com a novetat principal l’ampliació de les bonificacions per a les llars que practiquin l’autocompostatge, que podran gaudir d’una reducció del 80% del còmput de la part variable de la quota. També s’introdueixen ajustos per a famílies amb nadons, de manera que als habitatges amb infants nascuts el 2026 o els dos anys anteriors se’ls aplicarà com a màxim el tram 3 de la fracció resta, per evitar costos afegits derivats de residus com els bolquers.
Pel que fa a la recollida domèstica, la quota bàsica s’actualitza lleugerament —de 210 a 212 euros per immoble— i la part variable augmenta de manera moderada segons cada tram. En canvi, la recollida comercial es beneficiarà de reduccions importants: els establiments de fins a 150 m² tindran una rebaixa del 9% respecte al 2025, i els locals de més de 150 m², d’entre el 29% i el 30%. A més, els habitatges d’ús turístic passaran a tributar com a usuaris comercials.
Salat va recordar que la taxa de residus ha de cobrir, per llei, el 100% del cost del servei des del 2025, i que els preus s’han fixat en base a un estudi econòmic detallat. També va avançar que ja es treballa amb el Consorci de Residus del Maresme per reajustar criteris i fer que la taxa sigui més equitativa de cara al 2027. 

Durant el debat, la regidora no adscrita Carla Fernández va demanar ampliar les bonificacions per bolquers també a persones grans o amb discapacitat, una proposta que també va subscriure la regidora del PP. Salat va respondre que el govern ho té en estudi perquè calen establir mecanismes de verificació que no siguin invasius.

En el cinquè punt, es va aprovar inicialment per unanimitat la modificació del Reglament del Consell Escolar Municipal. La regidora d’Educació, Maria Vinuesa, va recordar que el reglament vigent datava del 1989 i que la seva actualització era necessària per adaptar-lo a la realitat actual.

El sisè punt també per unanimitat va aprovar inicialment l’ordenança reguladora de la venda no sedentària al mercat del dijous. La regidora de Comerç, Núria Paricio, va destacar que l’anterior ordenança era del 2008 i que la nova norma actualitza la regulació sobre la ubicació del mercat, la tipologia de parades, les autoritzacions, els horaris i altres aspectes d’organització.

Pel que fa al setè punt, es va aprovar, amb l’única abstenció del PP, el reconeixement extrajudicial de crèdit d’obligacions corresponents al mes d’octubre, per un import total de 47.025 euros. L’alcaldessa va explicar que aquest procediment serveix per imputar al pressupost actual despeses compromeses anteriorment sense consignació pressupostària, com ara serveis d’assessoria jurídica, els focs de la Festa Major de Sant Joan, el manteniment d’ascensors, de l’enllumenat o el subministrament d’aliments a la Bressoleta. Va afegir que diversos d’aquests conceptes desapareixeran pròximament d’aquest procediment, ja que estan en fase de licitació.

El vuitè punt va declarar per unanimitat Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) l’orgue de la parròquia de Sant Joan, inaugurat el 1936, i la seva inscripció al Catàleg del Patrimoni Cultural Català. La regidora de Cultura, Marta Rovira, va subratllar que es tracta d’una peça singular del romanticisme català.

De la mateixa manera, el novè punt va aprovar també per unanimitat la declaració de BCIL de dues pintures de la parròquia, El baptisme de Jesús i La degollació de Sant Joan Baptista, obres d’Enric Monserdà datades del 1902.

En el desè punt, el Ple va aprovar —amb l’única abstenció del PP— l’adhesió al projecte Plaques Stolpersteine en memòria d’Enric Vehils Majà, veí de Vilassar de Mar, nascut el 1909, deportat al camp de concentració de Mauthausen el 1941 i alliberat el 1945.
La regidora de Cultura, Marta Rovira, va explicar que la iniciativa sorgeix arran del treball de recerca de batxillerat de l’alumna Berta González, elaborat amb el suport del Centre d’Estudis Vilassarencs i dels tècnics municipals. Les plaques Stolpersteine, en forma de llamborda instal·lades a la via pública davant dels domicilis de les persones homenatjades, tenen per objectiu retre homenatge tant a les víctimes com als supervivents de l’Holocaust, així com preservar-ne la memòria col·lectiva. L’acord estableix que l’Ajuntament, en col·laboració amb les entitats de memòria històrica i les persones que han investigat, actualitzarà, elaborarà i publicarà un cens definitiu de les persones de Vilassar de Mar deportades als camps nazis. També es preveu que s’instal·lin els llambordins Stolpersteine en record de totes aquestes persones, la primera de les quals serà Enric Vehils Majà, i que es promoguin activitats de sensibilització adreçades a escoles, instituts i entitats de lleure per fomentar el respecte a la vida i el rebuig a qualsevol ideologia totalitària.
La regidora del PP, Yolanda Laspalas, va expressar el seu respecte per les víctimes, però va justificar la seva abstenció en considerar que el projecte és una iniciativa “parcial i selectiva”, centrada únicament en un dels bàndols de la Guerra Civil i oblidant, segons va dir, els crims comesos a la rereguarda republicana. Va recordar que l’Església catòlica ha reconegut i beatificat almenys sis fidels de la comarca assassinats per motius de fe durant els primers mesos de la guerra, l’any 1936. “El respecte ha de ser per a totes les víctimes de la Guerra Civil, sense exclusions ni manipulacions polítiques que divideixin la societat”, va concloure.
En resposta, la portaveu de Junts Estimem Vilassar, Laura Martínez, va replicar que “abstenir-se davant del reconeixement d’una persona que va patir Mauthausen no és respecte”.

El punt onzè va aprovar per unanimitat l’autorització de compatibilitat laboral d’una Tècnica d’Administració General per exercir, fora de l’àmbit municipal, una segona activitat com a assessora legal en dret administratiu per a empreses privades.

Pel que fa al dotzè punt, es va aprovar amb l’única abstenció de Junts Estimem Vilassar la moció presentada pels regidors no adscrits Alfons Núñez i Carla Fernández per impulsar la retirada, soterrament o integració del cablejat aeri a la via pública.  Els proposants van incorporar esmenes en els acords de la moció per aconseguir un consens més ampli. La moció posa de manifest la presència desordenada de cables de telefonia i altres serveis, especialment al nucli antic, i planteja un pla d’actuacions per millorar el paisatge urbà i la seguretat. Entre els acords, hi ha la creació d’un inventari del cablejat aeri, la priorització d’actuacions de retirada, soterrament o integració al nucli antic o finques i indrets inclosos al catàleg de patrimoni, el requeriment a les empreses titulars de la retirada del cablejat en desús i la presentació d’un pla progressiu de soterrament o adequada integració amb l’establiment d’un calendari d’execució, condicionar les noves llicències d’obra o reforma de via pública a l’obligació de soterrar o integrar adequadament les instal·lacions i, un cop elaborat el pla d’ordenació, incorporar al pressupost anual municipal una partida específica per dur a terme les accions previstes. 

Junts, que es va abstenir, va explicar que compartien la diagnosi i l'objectiu final de la moció, però que consideraven les esmenes incorporades com "una patada endavant" i que les mesures no es podran fer efectives.

Quant al punt tretzè, es va aprovar la moció presentada per Babord, ERC-VdMFutur i els regidors no adscrits, de suport al Pacte Nacional per la Llengua i per l’impuls d’actuacions municipals en defensa del català. 
La regidora de Política Lingüística, Marta Rovira, va defensar la moció explicant que el Pacte és un projecte de país que expressa la voluntat de la Generalitat de tractar la situació del català de manera oberta, dialogant i adaptada als temps actuals, amb la participació del màxim nombre possible d’agents polítics i socials. El document parteix d’un diagnòstic compartit i fixa objectius ambiciosos, estructurats en nou horitzons estratègics i 21 àmbits d’actuació que abracen tots els àmbits de la vida quotidiana. Entre els eixos principals hi ha l’increment del nombre de parlants, amb la incorporació de 600.000 nous catalanoparlants entre 2025 i 2030; el ple accés a la llengua en tots els serveis públics; el reforç del català com a llengua de treball i formació professional, i la promoció d’una consciència lingüística col·lectiva.
L’acord del Ple expressa el suport al Pacte com a instrument estratègic per protegir i fomentar l’ús del català a tots els sectors, referma el compromís del consistori amb la seva promoció com a llengua de servei, acollida, cultura i convivència, i proposa impulsar un pacte local per la llengua amb els grups polítics, entitats i ciutadania per traslladar mesures concretes a Vilassar de Mar.
Tant el PP com Junts Estimem Vilassar van votar en contra de la moció. La regidora del PP va criticar que el Pacte s’impulsa “des d’un enfocament nacionalista” i que és “un instrument polític per mantenir la imposició del català”. 
Des de Junts Estimem Vilassar, la portaveu Laura Martínez va considerar que és “un pacte curt i que neix coix”, signat pel PSC, ERC i els Comuns amb algunes entitats, però sense la participació de col·lectius significatius com el sindicat USTEC o l’ANC, o partits com Junts o la CUP. Va recordar que Junts no va signar el Pacte Nacional per la Llengua perquè demanaven esperar la resposta de la sentència del Tribunal Constitucional del 25% del castellà a l’ensenyament i com es resolia l’oficialitat del català a Europa. Malgrat el vot en contra, van oferir mà estesa per participar en l'elaboració d'un pacte local.

Quant al catorzè punt, es va donar compte dels decrets d’alcaldia del 3471/2025 al 3880/2025.

Finalment, al quinzè punt, precs i preguntes de l’oposició al govern:
El regidor no adscrit Alfons Núñez va demanar quan s’iniciaria la poda, i la regidora de Medi Ambient va respondre que començaria a mitjans de novembre, seguint les recomanacions tècniques que aconsellen fer-la durant el període d’aturada vegetativa. També va preguntar per la instal·lació d’una marquesina a la parada d’autobús de l’avinguda Lluís Companys, a la qual la regidora de Mobilitat va indicar que és una actuació prioritzada per a 2026 a través d’un dels projectes més votats dels Pressupostos Participatius. Núñez també va demanar informació sobre la retirada d’una pissarra exterior d’un local comercial i la regidora de Comerç va respondre que s’analitzarà l’actuació de la Policia Local per conèixer-ne el motiu.

Des del PP es va preguntar si hi havia alguna actuació prevista davant la presència de porcs senglars als carrers. El govern va respondre que, si es tracta d’un fet recurrent, s’estudiaran mesures com les aplicades en altres municipis, com ara la protecció de contenidors en punts sensibles.

Des de Junts Estimem Vilassar es va preguntar per les incidències en l’enllumenat públic que deixen carrers poc il·luminats. El regidor de Via Pública va explicar que són avaries derivades d’inclemències meteorològiques i de fluctuacions en la xarxa d’Endesa, que afecten els quadres d’encesa automàtica i que ja s’estan prenent mesures per solucionar el problema.

També van preguntar per què encara no estan en funcionament els nous vestidors del camp de futbol Ona Batlle, ja que, segons havien sentit, s’estava dient que era perquè el govern de Junts Estimem Vilassar no havia previst el mobiliari. Des del govern es va qualificar la pregunta de “surrealista”, recordant que va ser el mateix govern de Junts Estimem Vilassar qui va licitar l’obra sense incloure-hi el mobiliari. Per la seva banda, des de Junts van respondre que, habitualment, el mobiliari no s’inclou en la licitació, sinó que s’adquireix posteriorment, i van retreure a l’actual equip de govern no haver-ne previst la partida en el pressupost de 2025.

També van preguntar per l’estat de la RLT de l’Ajuntament (Relació de Llocs de treball). L’alcaldessa va informar que les fitxes es troben en fase de revisió final amb l’empresa i els caps d’àrea, obertes a observacions de la plantilla, i que el procés de valoració dels llocs de treball es durà a terme durant el 2026.